Des de l’escó 33

Intervenció oral en resposta a la Moció d’Aliança Catalana sobre associacions i centres de culte vinculats a processos de radicalització. Ple del Parlament de Catalunya del 30 de gener de 2025.

---

«No podem continuar amb els murs que separen races i tribus, nadius i immigrants, cristians i musulmans i jueus. Aquests són els murs que hem d’enderrocar!». Barack Obama, Berlín, 24 de juliol de 2008.

Gràcies, president. Bon dia a tothom

Diu el Dr. David Bueno: «Les persones que tenen por acostumen a usar la violència més sovint». Nosaltres, la gent de Junts, no tenim por. A més, no ens plantegem «salvar» Catalunya de res, sinó que volem construir-la amb tothom, vingui d’on vingui, tingui el credo que tingui o pensi com pensi. Sense esperança no hi ha ressorgiment ni futur.

L’experiència del segle XX, l’«era dels extrems», segons Eric Hobsbawm, ens ensenya que els enfrontaments violents entre comunistes i l’extrema dreta van abocar a un desastre històric monumental. No podem repetir la història. No ho podem fer ni tan sols, com advertia Marx, en forma de farsa.

Precisament per això condemnem tots els actes de violència, sigui policial sigui de grups polítics extremistes, com va passar la setmana passada.

Dit això, ara vull explicar-los per què votarem NO a aquesta moció presentada per Aliança Catalana i per què també rebutjarem les esmenes de VOX i el PP. Els resumeixo els nostres arguments en sis punts:

Primer. Un supervivent de l’Holocaust ens va recordar no fa gaire que no es pot combatre l’extremisme amb un altre extremisme. Tant el gihadisme com la islamofòbia són dos perjudicis extremistes que van contra els drets humans i la nostra democràcia. Tots els conflictes comencen així: amb la por a l’altre.

Segon. El salafisme és avui un corrent religiós conservador i fonamentalista que refusa el politeisme i discrimina les dones. A Catalunya hi ha presència salafista i cal controlar com actua dins les mesquites per evitar que s’hi difongui una visió contrària als valors democràtics constitutius del país. Ara bé, això no ens pot portar a condemnar tots els musulmans catalans. No tots són salafistes. Generalitzar és caure en la discriminació, i nosaltres no podem compartir-ho. 

Deixin-me fer una comparació perquè s’entengui què vull dir: afirmar que totes les mesquites són un cau de terroristes és tan absurd com reclamar tancar totes les esglésies perquè hi ha hagut casos de pederàstia entre capellans. Assenyalar tot un col·lectiu és discriminatori, i això, els catalans, sabem molt bé què comporta.

Tercer. Avui els valors de la Il·lustració i la Revolució Francesa de 1789 estan en perill. Però no només per l’amenaça de l’islamisme radical. També ho estan per l’extremisme de la «tecnocasta» nord-americana, L’islamisme i la «tecnocasta» difonen les mateixes idees: la misogínia, l’homofòbia i un nacionalisme extremista que converteix en enemic qui no s’hi sotmet.

Quart. Com va dir l’advocat Agustí Carles, que representa una de les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost del 2017: «No podem descartar res», referint-se al paper del CNI en els preparatius. Per això, insistim: no desviïn el focus del problema amb la seva islamofòbia, perquè així fan un trist servei a les víctimes i als supervivents, que encara pateixen les conseqüències del terror i ningú no les ha compensades.

Cinquè. Nosaltres creiem en la separació de poders. Si cal tancar una mesquita perquè és dirigida per un imam extremista, aquesta és una decisió que correspon als jutges, i no als polítics. Ara bé, si a França o Alemanya es poden tancar espais de culte que promouen discursos d’odi, aquí també ho hauríem de poder fer amb proves fefaents.

Sisè i últim punt. Proposem una iniciativa concreta: que la Generalitat, en col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, estableixi un protocol d’avaluació dels 300 imams de Catalunya, a més d’obligar-los per norma a aprendre el català i a participar en formacions periòdiques sobre drets humans, les lleis del país i els valors propis de les democràcies avançades. Així protegirem els valors de la llibertat i fomentarem la convivència.

Per concloure, ho diré clar i català: ni islamisme radical ni islamofòbia. L’independentisme no pot esdevenir un moviment agònic i reaccionari. Ha de maldar per una societat inclusiva i segura, però no pot fer-ho des del prejudici o la por.

Gràcies.