Des de l’escó 33

1. Aquesta és una moció-trampa i desprèn una flaire d’electoralisme evident.

El nostre grup ja no va entendre la interpel·lació que anunciava aquesta moció en el context actual, quan s’està negociant a Madrid la delegació de les competències en immigració. L’acollida ja és una competència catalana, però queda clar que quan es faci efectiva la delegació, aquest parlament s’haurà d’arremangar i desplegar una llei general de ciutadania que contempli tot el que té a veure amb el repte demogràfic que ens planteja (permisos, acollida, contractes, etc.). No serà una sobirania plena, però almenys permetrà a la Generalitat reordenar la qüestió i tenir-ne el control.

Quan nosaltres vam presentar les nostres esmenes, n’hi havia tres que al nostre entendre eren de gran importància. Per a nosaltres l’acollida és un dret fonamental, forma part dels drets humans universals, però precisament per això ha d’estar ben definit i delimitat, que és l’única manera de defensar-se dels arguments bàrbars de l’extrema dreta que sentirem d’aquí a una estona.

Nosaltres els vam proposar de capgirar completament el punt 1 de la moció perquè, d’entrada, contemplés que calia afrontar l’acollida “amb una legislació competencial adequada i uns recursos econòmics” que en garanteixin la viabilitat. No podem entendre per què no ho han acceptat.

2. Dues cares de la mateixa moneda.

Aquesta moció menja del mateix plat que l’extrema dreta. En aquesta moció es confonen els immigrants rics amb els immigrants vulnerables. L’acollida dels uns no pot tenir el mateix sentit que la dels altres, que són els que en definitiva ens haurien de preocupar. El que uneix els uns i els altres és que aquesta acollida s’ha de fer en el “marc de la catalanitat”. I sap què, diputada Verge? Vostès no van acceptar incloure aquesta esmena del nostre grup i encara no ho entenc. També vaig proposar-li incloure l’aranès en els programes d’acollida i veig que al final tampoc no ho ha contemplat.

Aquesta és la prova que la moció formava part del típic show d’autoafirmació partidista, i això se’m va confirmar quan no va acceptar incloure que l’acollida s’havia de fer des d’una perspectiva de drets i deures i que el problema no és el padró. Amb les esmenes que han acceptat de la CUP, l’obsessió s’ha fet més gran, a més de barrejar peres i pomes amb la inclusió d’un punt que parla de la ILP que està pendent de debat a Madrid. Amb aquesta moció es busca equiparar el crit d’alerta d’alguns alcaldes que tenen la ciutat tensionada per una arribada accelerada d’immigrants i la manca de recursos per fer-hi front, alguns dels quals són de Junts, amb l’extrema dreta.

Volen confondre una preocupació real pels drets socials amb la xenofòbia fonamentalista cristiana de l’extrema dreta.

3. El padró és una eina administrativa clau, no una assignació de drets.

El padró municipal és una eina administrativa fonamental per identificar la població resident i per permetre l’accés als serveis públics. Tot i que no atorga drets per si mateix, és un requisit imprescindible perquè les persones puguin exercir els drets que ja tenen reconeguts, com l’accés a la salut, l’educació o l’atenció social. Limitar o condicionar l’empadronament vulnera l’esperit de la normativa i pot derivar en una greu exclusió social i institucional.

El pensament progressista es basa en la planificació i preveure la solució de possibles conflictes. El pensament bàrbar populista (sigui woke o bé sigui xenòfob), fa tot el contrari. Per acollir persones cal planificació i que els defensors de la democràcia i els drets humans no caiguin en la temptació de fer-ne partidisme. Per això els vam demanar que acceptessin incloure combatre els empadronaments fraudulents i poder redistribuir les persones immigrades en situació de vulnerabilitat —i sense cap mena de contracte laboral—, per evitar lesionar els seus drets i, també, escampar la vulnerabilitat a altres col·lectius.

4. Conclusió

Els usos lingüístics són l’expressió d’una manera de pensar. En el redactat final d’aquesta moció, de cop han desaparegut els verbs “exigir”, “transferir” i “restituir” (que hi eren, dirigits al govern espanyol); s’han transformat en “instar”, “delegar” i “recuperar” després de les esmenes fetes pels socialistes i els comuns, els socis en el govern d’Espanya. No és una gramàtica parda, és, senzillament, una gramàtica de subordinació.

El nostre grup s’abstindrà en la votació de tots els punts d’aquesta moció. No abonarem una estratègia del caos trumpista perquè només dona pinso a l’extrema dreta. Ho veurem de seguida.

Vostès, diputats del bloc governamental, i l’extrema dreta se n’aniran cap a casa satisfets amb una sessió d’onanisme ideològic, però els problemes continuaran al mateix lloc. Resoldre l’acollida de les persones immigrants no va de sobreactuar ideològicament, sinó de drets humans, de fer una gestió competent de la immigració que garanteixi de veritat els drets dels nouvinguts sense debilitar els drets de la resta de ciutadans. I nosaltres, el GP de Junts, volem fer-ho des de la millor tradició del catalanisme popular.

Aquest és el principi de solidaritat i fraternitat propi del pensament progressista.

Intervenció parlamentària per defensar la posició de Junts+ davant la moció d’ERC sobre el model d’acollida migratòria, 10-04-2025.