Defensa de la moció subsegüent a la interpel·lació al govern feta per Junts per Catalunya sobre la gestió de la funció pública. En aquest ple es va aprovar el punt primer que diu així: «D’acord amb la posició dels sindicats representats a la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat, reprova el Govern per la deficient planificació i per no haver tingut a punt el sistema de pagament dels endarreriments salarials. Malgrat saber que aquests endarreriments s’haurien d’abonar enguany, el Govern, a diferència de molts ajuntaments, no va actualitzar el programari necessari, cosa que ha perjudicat els servidors públics». 17-07-2025

Gràcies, president, honorables consellers, diputats, diputades,

Avui portem a debat una moció que apunta al cor del bon govern: la reforma urgent i profunda de l’administració pública catalana.

Perquè cal dir-ho amb claredat: l’actual arquitectura administrativa, hereva d’inèrcies antigues i d’acumulacions normatives interminables, ja no serveix per afrontar els reptes d’un país modern i exigent com el nostre. L’era de la intel·ligència artificial ja és aquí i l’administració no pot quedar enrere.

La ciutadania ens ho retreu cada dia: tenim una administració lenta, opaca, massa rígida, que dificulta la vida de la gent i frena iniciatives socials, econòmiques i culturals. I també ens ho recalquen els servidors públics, desbordats per la manca de personal, per processos administratius mal dissenyats i per una direcció, més política que tècnica, que sovint no sap gestionar amb eficiència. Ho acabem de constatar amb la impossibilitat del Govern de pagar els endarreriments salarials als treballadors de la Generalitat per manca de planificació.

És per tot això que reprovem el Govern. I ho fem no pas per desgastar-lo, sinó per responsabilitat. Han tingut un any per fer-ho. El que ha passat és inacceptable. El Govern no pot exigir rigor a tothom i, alhora, incomplir amb els seus treballadors. La reprovació és un toc d’atenció institucional: cal deixar de mirar cap a una altra banda —i, sobretot, cal deixar de buscar culpables en el passat— i posar ordre i responsabilitat en la funció pública d’avui.

També exigim el desplegament immediat d’una llei de reforma de l’Escola d’Administració Pública. I aquí vull ser molt clar: el director de l’Escola, el professor Jaume Magre, ens va exposar, en comissió, amb convicció i passió, el seu “somni” de transformació. Estic convençut que el seu compromís és sincer. Però un somni, sense una norma i una estructura que el faci possible, és només això: un desig sense capacitat d’execució.

Una Escola forta, moderna i connectada a les necessitats del país ha de deixar de ser una DG per esdevenir un organisme autònom de caràcter administratiu, com ja vam proposar el 2017 el Govern de Carles Puigdemont. Fins que això no passi no hi haurà un canvi de model real. Cal estar preparats per afrontar reptes com ara el relleu generacional, la gestió per competències, la digitalització, o bé la professionalització de l’alta direcció.

I això és encara més necessari arran del traspàs a la Generalitat, acordat entre el govern espanyol i Junts, de la gestió dels secretaris, interventors i tresorers municipals, és previst que l’EAPC assumeixi la formació en els procés de selecció.

A més, cal abordar altres mesures urgents:

• Establir terminis clars i públics per a oposicions i convocatòries d’ocupació.
• Donar prioritat a la cobertura de vacants abans de crear noves places.
• Mantenir el lloc de treball dels empleats públics amb discapacitat afectats pels concursos de trasllat.
• I presentar, abans que acabi l’any, una llei de direcció pública professional, com estableix la Llei de l’Empleat Públic aprovada pel Congrés de Diputats fa una dècada. Una llei que no presenti escletxes per on “blindar” polítics encoberts de tècnics, que és el temor expressat fins i tot per membres del CETRÀ.

També reclamem al Govern que després de l’estiu faci arribar a aquesta cambra l’informe complet de la CETRA, visat per Ivàlua, perquè es pugui debatre públicament. No pot ser que el debat sobre com modernitzar l’administració es faci d’esquena al Parlament.

L’administració no és una maquinària tècnica, neutra i aliena al país. És la cara visible de la Generalitat. És el primer contacte que té la ciutadania amb l’administració. I si aquest contacte és frustrant, opac o ineficient, el descrèdit institucional s’estén com una taca d’oli.

En definitiva, necessitem una administració republicana en el sentit més profund del terme: meritocràtica, transparent, justa i al servei del bé comú. I això no s’aconsegueix amb retòrica, ni amb anuncis o bé amb programes temporals, sinó amb reformes valentes, amb lleis clares i amb voluntat política de canviar les coses.

Gràcies.

https://videopress.com/v/TSGy9zJs?resizeToParent=true&cover=true&preloadContent=metadata&useAverageColor=true

https://videopress.com/v/mKIAY4GX?resizeToParent=true&cover=true&preloadContent=metadata&useAverageColor=true