Intervenció parlamentària – Defensa del posicionament de Junts per Catalunya sobre la moció subsegüent presentada per Vox sobre el suposat avenç de l’islamisme i la imposició del vel a les dones. 24 de juliol de 2025

Gràcies, president. Honorables consellers i conselleres, diputats i diputades:

Permetin-me començar aquesta intervenció amb una reflexió sobre les suposicions.

En el llibre Comença amb el perquè, Simon Sinek relata una història que fa pensar:

«Un dia fred d’hivern, un home de quaranta-tres anys jura el càrrec com a president del seu país. Al seu costat, un famós general que quinze anys abans havia comandat les forces armades en una guerra contra Alemanya. El nou president havia estat educat en la fe catòlica. Aquell dia va estar cinc hores contemplant les desfilades en honor seu i va celebrar-ho fins a les tres de la matinada».

Molts de vostès deuen pensar que Sinek està parlant de John F. Kennedy. Però no. L’escena correspon al 30 de gener de 1933. I estem parlant d’Adolf Hitler.

Aquesta anècdota ens recorda una veritat incòmoda: massa sovint actuem guiats per suposicions, amb informacions incompletes o esbiaixades. I això passa també quan jutgem la diversitat cultural, religiosa o de gènere. Quan reduïm l’altre a un tòpic, el primer que es perd és la veritat. El segon, la llibertat.

Avui debatem una moció de Vox que no té per objectiu defensar ningú. No pretén garantir la igualtat ni l’emancipació de les dones. El seu veritable propòsit és alimentar el discurs de la por i dividir la societat catalana. És la mateixa estratègia de sempre: buscar un boc expiatori per tapar la incapacitat de construir una societat millor.

Vox no vol protegir les dones: vol estigmatitzar tota una comunitat. ¿Saben per què hi ha més musulmans a Catalunya ara que fa uns anys? Doncs per la mateixa raó que Barcelona és la meca dels nacionals italians (que inclou molts argentins), colombians o xinesos: la immigració busca oportunitats i les troba aquí. Cal aturar o ordenar la immigració? La resposta és clara: cal regular-la perquè sigui sostenible i assumible, al mateix temps que no es renuncia de cap manera a la defensa del model de societat basat en els drets humans i la democràcia, que és el nostre. Per això reclamem per a la Generalitat les competències en immigració.

No sé si han vist la pel·lícula Amal, del director belga Jawad Rhalib, i que és accessible a Filmin. Amal és una dona musulmana i laica, professora de secundària a Brussel·les, que anima els seus alumnes a llegir, a pensar, a defensar la llibertat d’expressió i a cultivar la tolerància.

Però les seves idees xoquen amb la intransigència de l’integrisme islàmic d’alguns alumnes, alimentat pel professor de religió que, camuflat d’occidental, atia l’odi contra els infidels. Quan una de les seves alumnes, Monia, és atacada, assetjada i amenaçada per la seva possible orientació sexual, Amal es manté ferma. Assumeix riscos personals i professionals per defensar el dret d’una noia jove a ser qui és i a viure en llibertat.

No els explico el final, per no aixafar-los la guitarra, però des de Junts estaríem al costat de totes les Amal del món, combatent el salafisme i el jihadisme i assumint-ne els riscos. L’islamisme, diputats de Vox i altres de la mateixa mena, es pot contrarestar al costat de l’islam tolerant i democràtic, que existeix, com es pot comprovar aquí mateix.

Aquesta és la lliçó fonamental: ni l’extremisme islamista ni l’extrema dreta defensen mai les llibertats. Tots dos extrems comparteixen una mateixa lògica: imposar, prohibir, sotmetre. Els uns volen coartar la llibertat en nom de la religió. Els altres, en nom d’una suposada identitat cultural monolítica, que mai no ha existit.

Nosaltres no compartim aquesta mirada.

Des de Junts per Catalunya defensem un equilibri entre llibertat i convivència.

Estem a favor de prohibir el vel integral —el burca o el nicab— en l’espai públic, per motius de seguretat i convivència, com fan altres països europeus.

Creiem que les nenes no han de portar vel, ni a l’escola, ni en activitats lúdiques o esportives. Les criatures han de créixer lliures, sense pressions ni coaccions, per poder decidir el seu camí quan siguin adultes.

Però també defensem la llibertat de vestimenta per a les dones adultes. Han de poder decidir si volen o no portar vel, sense coaccions per part de ningú, ni de la seva comunitat, ni tampoc de l’Estat.

No és llibertat si l’Estat prohibeix per imposar un model únic de vida. Si féssim això també hauríem de prohibir els turbants dels sikhs, oi?

Fa uns dies, l’exdiputat de Junts Pep Puig em va regalar una reflexió del visionari Buckminster Fuller que diu així:

«Mai es canvien les coses lluitant contra la realitat existent. Per canviar alguna cosa, cal construir un model nou que faci obsolet el model existent».

Nosaltres no volem una societat on les dones estiguin sotmeses a cap imposició, però tampoc volem una societat on se les persegueixi per ser qui són o per vestir com volen.

Per això, avui i sempre, Junts per Catalunya no votarà cap moció de l’extrema dreta, sigui quin sigui l’idioma en què estigui redactada.

Moltes gràcies.

https://videopress.com/v/Wn0pXzG2?resizeToParent=true&cover=true&preloadContent=metadata&useAverageColor=true