Home

El director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya remarca que “els funcionaris ni tenen ni han de tenir cap mena de responsabilitat sobre el procés polític”

14per Gemma Aguilera30/01/2017

colomines-jordi-borras

Agustí Colomines és el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya | JORDI BORRÀS

 

Els funcionaris han de tenir cap paper en la concentració de suport a Mas, Ortega i Rigau el 6F? La consellera Meritxell Borràs va fer una crida perquè demanessin festa per assistir-hi.

Els funcionaris ni tenen ni han de tenir cap mena de responsabilitat sobre el procés, perquè aquest procés és polític i no administratiu. Qui ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies són els polítics, que són els que han d’assumir els riscos. De funcionaris n’hi ha de moltes menes i condicions, però tots tenen dret de manifestar opinions com vulgui.

Entén aleshores que la crida de la consellera és una crida a la ciutadania?

Sí, i no cal magnificar-ho més del necessari. És evident que el 6 de febrer uns antics responsables governamentals seran portats davant de la justícia, i en aquest sentit, penso que tota la ciutadania hauria d’estar al seu costat. La gent que va anar a votar ho va poder fer perquè aquesta gent es va comprometre.

Des d’alguns sectors es planteja que arribarà un moment en què es produirà un xoc de legalitats, i aleshores podria ser que els funcionaris es trobessin que no saben quina legalitat obeir?

Els funcionaris obeiran la legalitat que hi hagi vigent en cada moment. Tothom viurà aquest moment de tensió. És per això que jo no em centraria tant en els funcionaris i servidors públics. Hem de ser seriosos i hem d’adonar-nos que això que estem fent no és un conte de fades, i que hi haurà alguns riscos i s’hauran d’assumir.

Els Mossos seran una peça clau.

La realitat és que el comandament dels Mossos està sota el paraigua de la Generalitat de Catalunya. Una altra cosa és el que tu necessitis per al futur Estat, si és que el pots acabar de construir, i aquest camí és més llarg i complex.

A què es refereix quan parla de riscos?

Em refereixo a una tensió controlada. La gent de la meva generació sap que durant tota l’època de la Transició es van produir tensions molt més fortes que les que es produeixen en aquests moments. Entre altres coses, perquè entre el 1975 i el 1983 hi va haver 591 morts, i la Transició es va fer igual. Ara estem en un procés que podria semblar més crític, però no hi ha ni un sol mort i cap mena de violència política. Sí que hi ha violència judicial, que porta a intentar arraconar els polítics catalans. Com va passar amb el 15-M, el gran risc és la desmobilització. Cal la mobilització permanent per aconseguir algunes coses. Els catalans i les catalanes han d’assumir que això no només ho resoldran els polítics, perquè no s’acaba amb un ball de saló com ha passat sempre, amb un pacte sota mà. Si volem realment aconseguir el referèndum, l’única manera de resoldre per la via democràtica el conflicte és la mobilització permanent i sostinguda de la població. I aquest és un gran risc, perquè és molt cansat estar en tensió permanent i mobilitzar-se permanentment.

agusti

“Els funcionaris ni tenen ni han de tenir cap mena de responsabilitat sobre el procés polític, diu Colomines. | JORDI BORRÀS

 

El desànim dels ciutadans pot aturar el procés?

El risc de desànim hi és. I també hi ha el risc que si un ciutadà fa una acció, l’Estat el reprimeixi, però la gent ha de saber que ha de ser solidària amb aquestes persones. Per això, la crida a la solidaritat, malgrat que els polítics encausats pel 9N són del mateix color polític. Ells s’asseuran al banc dels acusats per allò que van fer i no pas pel partit al qual pertanyen. Però aquest país és tan sectari des del punt de vista polític que és capaç de mobilitzar-se per en Joan Coma, i, en canvi, recriminar les crides a la solidaritat amb els que van organitzar el 9N.

De les seves paraules s’entén que aquest sectarisme està en els partits polítics. Però i al carrer?

Jo crec que la gent del carrer no és gens sectària. I en aquest sentit, tinc clar que els partits independentistes no estan a l’alçada de les circumstàncies, perquè han generat una tensió en el procés sobiranista innecessària, perjudicial i desmobilitzadora. Cal revertir aquesta tendència. Em sembla una irresponsable posar en risc la il·lusió de la bona gent.

Tornem al 6F i a la solidaritat. Creu que Artur Mas pot ser d’alguna manera un fre per a aquesta solidaritat des d’alguns sectors de l’independentisme?

Jo l’única cosa que sé és que de la mateixa manera que quan van anar a detenir en Joan Coma els líders parlamentaris de JxSí van acompanyar-lo, a mi m’agradaria veure la senyora Anna Gabriel acompanyant l’Artur Mas i les conselleres el 6F. Aquesta seria la gran revolució. Desitjo veure la líder de la CUP al costat dels encausats pel 9N, perquè és molt fàcil posar-se al costat d’Otegi i, en canvi, és més difícil posar-se al costat d’Artur Mas perquè és el teu contrincant ideològic. Les diferències són legítimes, però de moment estem embrancats en la mateixa cosa, que és el referèndum. La solidaritat ha de ser amb tots els que són represaliats per l’Estat, siguin de la CUP, d’ERC o del PDeCAT.

colomines-jordi-borras1

Colomines: “És molt fàcil posar-se al costat d’Otegi i, en canvi, és més difícil posar-se al costat d’Artur Mas” | JORDI BORRÀS

 

Parlem de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. La remodelació que vostè impulsa, està pensada per ser una estructura d’Estat?

El projecte de nova escola està pensada per al futur que ha de venir, independentment de la forma que adopti la nova sobirania. Volem apoderar l’Escola, després d’uns quants anys de baixada. Avui, el servei públic, només en una part molt reduïda el presten els funcionaris, però quan es va crear l’Escola, es va fer pensant només en funcionaris. I ara intentem adoptar un model de prestigi en el qual s’atengui la formació dels funcionaris, dels servidors públics, dels polítics i de tothom qui està relacionat amb l’administració pública i que les seves decisions afecten els ciutadans.

Quina relació ha de tenir l’EAPC amb les entitats municipalistes, que sovint donen formació als càrrecs municipals?

L’Escola cada vegada està més implicada en la col·laboració amb altres ens. I en aquest sentit, el nostre model no és el de França, on l’escola d’administració pública té un concepte molt jacobí i centralitzat de l’administració, cosa que jo no tinc. El nostre model hauria d’avançar en convertir l’EAPC en un centre universitari que oferís la formació de tot un ventall de famílies professionals que afecten el servei públic. Però amb la legislació espanyola això no és possible. Ho podem apuntar, però no aplicar, perquè la llei d’universitats és espanyola i no ens permet impartir un tercer grau. Però ja apuntem el model que volem quan tinguem plena sobirania.

El funcionari, en general, no està especialment vist per la població en general. Volen canviar també la imatge que de vegades es té de persones poc implicades en la seva feina?

La gent té en general una imatge injustament negativa, perquè es parteix de la base que tenen la vida assegurada, van a esmorzar a discreció, fan el que volen… En la perspectiva del nou Estat, això és nefast, però fins i tot si no hi hagués ruptura, també hem d’abordar la transformació de l’Escola i de l’administració. L’administració és excessivament rígida i no està adaptada al món d’avui dia, on les empreses són col·laboratives i cada vegada més horitzontals. En canvi, l’administració és totalment vertical, de l’època de Napoleó. Això li resta capacitat de lideratge en la transformació social. En aquest país tenim el vici de no discutir sobre aquestes coses perquè no tenim sentit d’Estat.

Les converses amb els sindicats són fluïdes en aquest sentit?

Els sindicats poden ser part del problema o part de la solució. Per la meva experiència aquest 12 mesos, els sindicats volen ser part de la solució. La gent no entendria que mentre es destrueixen llocs de treball aquí mantinguéssim una estructura corporativa que s’alimenti a ella mateixa i no sigui àgil. Ser funcionari és un estatus laboral per prestar un servei a la ciutadania. Jo vaig acceptar l’encàrrec de la direcció de l’EAPC només per fer una estructura d’Estat en una administració sobirania i eficient per a la ciutadania. No tinc voluntat de perpetuar-me.

Per acabar, quin paper pensa que tindran els funcionaris de l’Estat a Catalunya en el procés de desconnexió? Hi ha qui diu que tindran la clau. 

No crec que tinguin la clau de res. Se li atorga una excessiva importància a això, a banda que es dóna per entès que per ser funcionari de l’Estat ets contrari al procés. Algú m’ho ha de demostrar estadísticament. Conec molts funcionaris de l’Estat favorables a la independència. Jo mateix, per començar. Però la desconnexió no és com tallar la llum. No et quedes a les fosques, hi ha molts mecanismes que permeten que no et quedis a les fosques, tot i que en algun moment hi pot haver una disfunció, com en qualsevol organització que pateix un sotrac. Per això deia que la població ha d’assumir els petits moments d’incertesa, que hi seran, i els polítics han de donar confiança a la població i han de ser més prudents que ningú. Els polítics no han de generar el caos.

Origen: Agustí Colomines: ‘La revolució seria que Anna Gabriel acompanyés Artur Mas el 6F’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s