Home

Léanlo en español

votacio_0

Ho sento. Estic d’acord amb Marta Pascal quan diu que “no ens podem permetre el luxe de tenir eleccions”. Què hi guanyaria el sobiranisme si es repetissin les eleccions? D’entrada, no res. Les circumstàncies no canviarien gaire. Fins i tot podrien empitjorar si la CUP rendibilitzés la mala imatge que està oferint ERC als electors que van votar els republicans confiats que serien la garantia de no se sap què. La intransigència ideològica de la CUP ha estat resultat d’això i no pas de res més, d’aquí les dificultats que ha posat a la investidura de Jordi Sánchez i Jordi Turull. Perquè suposo que la CUP sap que Turull i Puigdemont militen al mateix partit des de fa anys i panys i junts van encarar les famoses retallades i altres fets que van acabar amb el prestigi de CDC.

Qualsevol estrateg sap que repetir les eleccions és un gran risc. En primer lloc, perquè és absurd voler repetir unes eleccions que ja has guanyat amb l’únic indicador que potser podries arreplegar uns quants escons més del que ja tens ara. Fora com si el Barça es plantegés repetir la final de Copa perquè troba insuficient el 0-5 que va clavar al Sevilla amb l’esperança d’un 0-7 o d’un 0-10. Oi que seria contrari al sentit comú? Si Messi no estigués fi el dia de la repetició del partit, potser podria passar el contrari del que tu preveies. A Roma va passar. I a Artur Mas, també. Quan l’any 2012 va decidir anticipar les eleccions va cometre un error de càlcul immens. Volia arrasar i va acabar reculant. I això que llavors la decisió es va prendre confiant en les enquestes. Ara, en canvi, la decisió es prendria humitejant un dit per saber d’on bufa el vent.

L’elecció del president provisional i la formació del nou Govern és una urgència si els sobiranistes no volen perdre bous i esquelles

Si no governa el sobiranisme, governa l’unionisme mitjançant el 155. No hi ha un terme mitjà. L’Estat controla les finances de la Generalitat, destitueix alts càrrecs i obliga a perseguir els organitzadors del 9-N. Quan trobo algú que em diu que formar govern no aturarà aquesta ingerència asfixiant de l’Estat, li responc que és molt diferent tenir un conseller o consellera que dirigeixi un departament que estar dirigit pels ministres espanyols. A mi m’ha destituït Montoro, amb l’aval del monarca, perquè és un reial decret. Llegeixin els arguments previs a l’anunci de destitució. Amb un president i un Govern sortits del Parlament això seria impossible. Els poso el meu cas, però val per a tothom. En aquests moments i durant el temps que es trigués a repetir les eleccions i tornar a intentar investir algú. A més, ¿qui es pot arribar a creure que el govern espanyol i els seus aliats de Cs i PSOE permetrien que Carles Puigdemont pogués repetir com a candidat en unes noves eleccions? Mentre no canviïn les coses, el MHP és diputat i, segons com evolucioni la política catalana i espanyola, sempre serem a temps d’investir-lo. No donem res per perdut, perquè estem guanyant moltes batalles, dins i fora de Catalunya. Entenc perfectament els que volen portar la tensió fins al límit, però cal fer cas a Jordi Sànchez quan recomana aquella “llum als ulls i força al braç” del Cant de la Senyera per assegurar que la conquesta democràtica de l’1 d’octubre no tingui aturador.

Si Manuel Valls diu que poden comptar amb ell en la “guerra” contra el procés, el sobiranisme necessita recuperar el govern per combatre els unionistes i dirigir a l’interior aquesta “guerra”. Per aconseguir el retorn del president i alliberar els presos, mentre es fa càrrec de la restitució institucional per endreçar l’administració catalana que el 155 ha paralitzat gairebé completament. Aquest serà un govern provisional. No pot ser altra cosa després que el “Govern” dels jutges hagi impedit investir president tres diputats de la majoria parlamentària sobiranista. L’elecció del president provisional i la formació del nou Govern és una urgència si els sobiranistes no volen perdre bous i esquelles.

Els pesos pesants de Junts per Catalunya, començant pels presos i els exiliats, no volen repetir les eleccions. Només n’hi haurà si els hi aboquen. I aquest és el missatge que cal transmetre i no pas generar més incertesa. La gent necessita que els seus dirigents parlin clar i siguin valents i transparents. Repetir eleccions seria com reconèixer que el sobiranisme és tan dèbil que és incapaç de superar les barreres i les trampes que va construint l’unionisme monàrquic. Si l’1-O el poble va prendre la decisió d’aguantar les estomacades de la policia per exercir el dret a vot, els grups sobiranistes han de recuperar el poder. Només així podran protegir la poca democràcia que ens queda. Repetir les eleccions és la pitjor alternativa de totes les possibles. Atrevim-nos a fer Govern i plantem cara al tripartit del 155. No tinguem por i fem-nos més forts. I és que qui té por, adverteix un proverbi kurd, cau en desgràcia.

Publicat a elnaciona.cat, 26/04/2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s