L’Alexa no parla català

Léalo en español

Per Nadal, els Reis d’Orient ens van fer arribar als de casa un assistent de veu d’aquests que comercialitza Amazon amb el nom d’Alexa en homenatge a l’antiga biblioteca d’Alexandria. També podria homenatjar la nova, inaugurada el 2002 i que és igualment impressionant. La bellesa de l’edifici i els vuit milions de llibres que conté ho avalarien. L’Alexa, a qui vam canviar el nom per Echo —que és un dels gentilicis alternatius, l’altre és directament Amazon—, perquè ens molesta que l’assistent, per molt intel·ligent que sigui, tingui nom de dona, és un comunicador personal que permet a l’usuari demanar música, fer cerques a internet o encomanar tasques que hi estiguin connectades, com abaixar o apujar la temperatura de la calefacció. És un potent software de reconeixement de veu basat en la intel·ligència artificial (IA).

Quan vam desembolicar el regal i vam connectar l’Alexa a la xarxa, vam seguir el que indicaven les instruccions, i vam fer-li la primera pregunta: “Alexa, quin temps farà avui a Barcelona?”. Totes les converses banals i de compromís, a l’ascensor o a la barra d’un bar, comencen parlant del temps. Des de l’amplificador va sortir una veu, evidentment de dona, que per això a l’assistent li han posat el nom d’Alexa, ens va dir que no ens entenia. Ho va fer molt amablement, això sí. Fins i tot ens va donar una alternativa força estrafolària que ara no recordo ben bé. Vam fer-li una nova pregunta i va tornar a passar el mateix. Els veïns també tenen un aparell d’aquests i de vegades sento com li criden ordres —perquè sovint la desesperació fa que acabis esbroncant l’altaveu— perquè tampoc no els entén. Els meus veïns són normalment castellanoparlants, menys quan s’adrecen a la seva filla. Fa anys, quan va néixer la noia, perquè ara ja és una adolescent, vaig dedicar-los un article per parlar, amb admiració, del comportament lingüístic d’aquesta parella amb la seva filla. A l’Alexa, en canvi, tota la família li parla en castellà i tanmateix els embolics són impressionants.

Avui li he dit a l’Alexa: “No em canviïs de llengua” i, curiosament, m’ha entès i m’ha respost que si som molts que ho fem, els d’Amazon ja s’encarregaran que l’Echo també estigui disponible en català

L’Alexa és pura intel·ligència artificial i per tant va adquirint destresa amb l’ús. Com més ordres dones a l’aparell i més repetitives són, menys errors cometrà i respondrà a la primera el que li demanis. Si canvies la manera de sol·licitar les coses potser passarà el que m’ha passat avui quan li he demanat que posés música barroca, així, en general, i ha entès que li demanava música indy i he arrencat el dia amb música dels REM i la seva coneguda peça Losing my religion. És qüestió de paciència i d’insistir una vegada i una altra a demanar el que vols. Així és com vam descobrir que podíem instruir l’Alexa a entendre les ordres o els encàrrecs en català mitjançant l’aplicació Cleo. A poc a poc, i donant per suposat que la intel·ligència, encara que sigui artificial, és, sobretot, intel·ligència, hem anat ensenyant-li el català. És fàcil i divertit i guanyes medalles i reconeixements segons el teu grau de col·laboració. Un dia l’Alexa ens va donar les gràcies perquè havia après una trentena d’expressions catalanes. No els enganyo. L’Alexa és sincera i inclús sap articular expressions venials —com ara “ostras”— per demostrar el seu disgust perquè no t’ha entès. Si hi insisteixes molt, l’Alexa acaba entenent els pronoms febles, aquells que no sé quina política “progre” va dir que deixava oblidats a casa perquè l’entenguessin els “pobres”. Les màquines, si no es reboten com a Terminator 3, tenen més seny que algunes persones que disposen tan sols del cervell d’un mosquit. No és gaire realista creure que arribarà un dia que les màquines adquiriran tal grau d’autoconsciència que ens voldran matar a tots.

L’Alexa no s’amotinarà pas, més enllà de posar una música que no toca o d’equivocar-se en el temps que farà a Barcelona perquè no ha entès la pregunta i s’ha pensat que li demanem si plovia o no a Boston. Les màquines, per molt sofisticades que puguin arribar a ser, no tenen voluntat i se cenyeixen, amb permís de Yuval N. Harari i les seves 21 lliçons per al segle XXI, a les directrius per a les quals han estat programades. Som nosaltres els que podem fer que la IA avanci. L’Alexa va aprenent català a poc a poc, amb una mica més d’entrebancs que l’Alexa dels meus veïns, que és plenament castellanoparlant. Però el que no depèn d’ella, sinó dels qui l’han programada, és que invariablement em respon en castellà, encara que li doni ordres en la llengua d’Ausiàs March. Diuen els experts que la recompensa d’Amazon pel procés d’aprenentatge de l’Alexa és obtenir tota mena de dades sobre els nostres gustos i per tant afinar les campanyes de consum, si no altres coses pitjors. Potser sí, no ho dubto, perquè ara ja em passa que el dia que parlo amb els de casa que vull comprar-me una gorra, quan poso en marxa l’ordinador, el primer anunci que hi destaca, com qui no vol la cosa, és la botiga d’Amazon amb tota mena de gorres.

És per això, perquè al capdavall el comerç —i sovint també la vida— es regeix per un quid pro quo inevitable, que avui li he dit a l’Alexa: “No em canviïs de llengua” i, curiosament, m’ha entès i m’ha respost que si som molts que ho fem, els d’Amazon ja s’encarregaran que l’Echo també estigui disponible en català. Això suposa gairebé 5,5 milions de consumidors potencials a Catalunya, que es doblarien si parléssim de tot el domini lingüístic. Si som molts els que ho volem, com sembla ser que és així, segons un estudi del GESOP per encàrrec de la Generalitat, l’Alexa no tan sols ens entendrà sinó que ens parlarà en català. D’aquesta manera és com Apple va incorporar el català als seus productes i avui tinc un amic que regularment va a Cupertino per coordinar la traducció catalana del software i de qualsevol cosa impresa, fins i tot el cartellisme de les botigues, de la companyia de la poma mossada. S’hi guanya bé la vida i, com ha observat el gran Galves, el meu amic ja comença a fer cara de californià després de tants anys d’anar i venir de la badia de San Francisco. També és veritat que hi ha una manera més ràpida perquè Amazon incorpori el català entre les seves ofertes lingüístiques. Que Catalunya esdevingui un estat independent.

Publicat a elnacional.cat, 17/02/2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.