Des de l’escó 33

Aquest és el text de la interpel·lació parlamentària d’Agustí Colomines al conseller de la presidència, l’Honorable Albert Dalmau, sobre l’estat dels mitjans de comunicació públics de la CCMA. 1 d’octubre de 2025

Nosaltres som fills de l’1 d’Octubre. Aquell dia vam defensar urnes i democràcia. Vostès, en canvi, eren a l’altre costat. Amb els qui brandaven les porres.

No dic que el Partit Socialista prengués la decisió. Van prendre-la el PP, amb Ciutadans i Vox. Però vostès s’hi van afegir. Sense gaires dubtes, sense gaires reserves. I, des d’aleshores, cada vegada que han tingut l’oportunitat, han intentat blanquejar aquell error històric.

Ja ens hauria agradat que defensessin els catalans independentistes amb la mateixa passió que defensen altres causes.

Avui la repressió s’ha transformat en una desnacionalització suau.

Més discreta que els cops de porra. Però més efectiva. Una pluja fina que erosiona la consciència col·lectiva. Que va penetrant lentament, com un verí, sense escàndols visibles, però amb conseqüències devastadores.

La subordinació i les renúncies són norma

El primer símptoma és clar: Incapacitat de defensar les reivindicacions bàsiques nacionals.

• Rodalies i Aeroport sota gestió catalana.
• Un salari mínim català digne, ajustat al cost real de la vida al nostre país.
• Un finançament just, més que no pas singular.

La “coordinació” del Govern amb Madrid es tradueix en submissió. L’agenda del Govern és l’agenda de Pedro Sánchez. Els interessos de Catalunya passen a un segon pla. És com si cada vegada que calgués triar, el pes de la Moncloa sempre s’imposés al de la plaça de Sant Jaume.

I això no és governar per Catalunya, és administrar una autonomia sota tutela.

Una de les seqüeles de la crisi del 2008 i de les solucions errònies de llavors —retallades, precarització, privatitzacions— van obrir les portes a l’extrema dreta.
I això no només aquí: arreu d’Europa, arreu del món.

Però el 2017 s’hi va afegir un capteniment més greu: la claudicació moral dels socialistes. Manifestant-se al costat de la dreta extrema i de l’extrema dreta espanyola, per pur espanyolisme.

Això ha tingut dos efectes:

• Ha normalitzat el discurs i les pràctiques de l’extrema dreta espanyolista.
• Ha provocat que antics octubristes, desorientats, abracin avui posicions contràries a la dignitat humana.

Per això els pregunto: Si vostès no van tenir vergonya per anar de bracet de la dreta extrema i de l’extrema dreta l’octubre del 2017, per què els retreuen ara la seva indignitat?

Quina coherència hi ha?

Nosaltres, el Primer d’Octubre van posar la llibertat i la dignitat per damunt de qualsevol càlcul. Va ser un punt d’inflexió. Un moment en què una part molt majoritària del poble català va decidir ser subjecte polític.

I això, malgrat els intents de fer-nos-ho oblidar, continua viu en la memòria col·lectiva.

Nacionalisme banal

Amb vostès, els socialistes, prolifera el “nacionalisme banal”.

• Banderes espanyoles arreu.
• Rituals que es presenten com a neutres, però que releguen la catalanitat a un segon pla
• Degradació de la llengua als mitjans de comunicació públics, que farceixen de neologismes

I això no és innocu.
Això té conseqüències.
Això construeix una normalitat en què ser català queda reduït al folklore, mentre que ser espanyol es converteix en l’únic marc legítim.

Mentrestant, les passejades del Rei esdevenen rituals de submissió. Un rei imposat per Franco, que encara avui simbolitza la continuïtat d’un Estat hostil a l’autodeterminació dels pobles. És el Rei del 3 d’octubre.

Vostès defensen el vell regionalisme conservador monàrquic: Una concepció provinciana, submisa, que només accepta la diferència si és decorativa i no qüestiona el poder central.

Nosaltres, en canvi, som més de Valentí Almirall, de Macià i de Companys. Ens sentim hereus de la tradició democràtica i republicana de Catalunya. La que no accepta ser apèndix, sinó que reclama plenitud. Sobirania plena.

A l’escola i els mitjans públics la desnacionalització es fa més que evident.

L’escola i els mitjans públics són el centre de l’espanyolització.

El cas de TV3 és paradigmàtic.
La presidenta de la CCMA vol desconstruir quaranta anys d’història.

Primer, amb el canvi de nom. Un canvi aparentment menor, però carregat de simbolisme. Esborrar TV3 és esborrar una marca que ha estat sinònim de catalanitat, de normalització lingüística i cultural.

Entrin al portal 3Cat i recuperin la nota de premsa del 5 de juliol de 2023. Diu, literalment:

De la fusió de TV3 i Catalunya Ràdio neix 3Cat, la nova marca de futur

El director de TV3 fins i tot va dir: “Comencem la transformació cap al 3Cat.” Més clar? L’aigua.

La directora de Negoci i Màrqueting, Núria Fargas, va explicar que el procés de transformació cap a 3Cat s’implementaria en un total de sis fases en què la nova marca aniria agafant protagonisme per acabar sent el nom que identificarà tots els continguts i totes les accions. Ara neguen el que van anunciar a bombo i platerets.

Després, amb programes xarons com Bestial.
Set-cents mil euros per a deu capítols, una part substancial dels quals surt dels 4 milions que posa el Departament de Cultura.

Això sí que és bestial, com deia en la seva crítica Mònica Planas.

Des que la senyora Romà és presidenta no ha generat cap contingut nou. Viu dels èxits del passat: Crims, El Foraster, Eufòria, Com si fos ahir…

Els que ens acaba d’oferir han estat un desastre.

La situació és encara més greu: la CCMA censura un reportatge sobre l’aigua per pressions del seu Govern. És a dir, aplica censura política implacablement. El 155 no va afectar TV3. No s’hi van atrevir. Però ara se li aplica amb la incompetència d’una presidenta que actua amb narcisisme.

Ara, a més, contracten una influenciadora que mai no usa el català a les xarxes. I ens diuen que ho fan per fer arribar TV3 a la gent jove. Com ho farem això?

Kafkià.

Per arribar als joves cal fer-ho en castellà després de tants anys d’immersió lingüística? Amb una mà fan pactes i amb l’altra els destrossen.

És una banalització intolerable. Un pas més cap a la dissolució de la nostra pròpia veu.

El setembre del 2024, Rosa Romà va dir que això no passaria.

Mentia!

Avui, el logotip de TV3 ha desaparegut dels edificis, de les unitats mòbils, dels micròfons.
El canvi de les carxofes dels micròfons ens ha costat 200.000 euros.

La llei no li permet substituir la CCMA per 3Cat.
Però ho fa igualment.

I el Govern, què fa? Mira cap a una altra banda.

Disposa un contracte programa amb objectius clars: llengua, cultura, servei públic, vertebració nacional. Si el Govern n’accepta l’incompliment, és còmplice de la desnacionalització.

Còmplice? No! N’és el promotor. Els còmplices són els seus socis de govern: Esquerra i els Comuns.

I no és una dèria nostra. Se’n queixen els treballadors actuals. I se’n queixen treballadors antics, com Salvador Alsius, que no és cap radical. Quan fins i tot ell alça la veu, vol dir que la degradació és evident.

Un país en risc

A les comissions de control de la CCMA hem manifestat sempre la nostra discrepància cada vegada que ens toca intervenir.

És el mínim que podem fer, per dignitat, i per defensar uns mitjans de comunicació públics i catalans. I també, els cabals públics.

Tot i que ho hem demanat, encara no sabem què està costant aquesta festa!

La dignitat del Primer d’Octubre és l’únic antídot contra l’espanyolització.

Però també contra l’extrema dreta. Contra la submissió. Contra l’erosió lenta d’allò que som.

L’ombra del 155 continua allargada. Però som aquí. No tan sols per resistir. Som aquí per esdevenir l’alternativa al seu Govern. Per recuperar la vitalitat nacional.

Per tornar a posar la dignitat per damunt del càlcul partidista.

https://videopress.com/v/89lx4bTU?resizeToParent=true&cover=true&preloadContent=metadata&useAverageColor=true